dijous, 14 de febrer de 2013

LA SEXUALITAT A L'ESCOLA.



És indubtable que la vida sexual de les persones amb diversitat funcional té una especificitat, bé en sí mateix o per les condicions en què poden i han de viure-la. Cada persona tenim una forma de viure la sexualitat, cada context familiar i social també. I aquest aspecte, en les persones amb diversitat funcional,  es potencia, no tant perquè la seva sexualitat, des del punt de vista fisiològic, tinga una especificitat definida, com perquè les seues característiques personals, relacionals, familiars, educatives, socials, de dependència...condicionen d'una o una altra forma la seua sexualitat.


Encara que cada persona siga diferent i ens trobem amb persones amb diversitat funcional amb diferents característiques,en el meu dia a dia atenent a persones amb diversitat funcional en edat adolescent, observe que totes elles comparteixen en un o altre grau algunes característiques que li donen especificitat, com les que a continuació enumere:

- Dificultats per accedir a contextos normalitzats. Amb freqüència no tenen oportunitats per relacionar-se amb iguals en situacions normalitzades, limitant la seva vida al context familiar i al context educatiu, ocupacional o formatiu. Per això les condicions de socialització en general, i, sobretot, sexual, són molt limitades ja que tenen menys oportunitat d'interactuar amb els iguals, especialment en situacions en les quals no estiguen vigilats.
- Absència d'espais i temps privats, íntims, en els quals puguen tenir determinades conductes sexuals autoeròtiques o amb els iguals. No solament tenen un entorn pobre en el qual són molt controlats, sinó que manquen, en molts casos, de temps i espais d'intimitat, amb el que la seva sexualitat, si ho és, ha de ser pública.

- Aquest cercle restringit de relacions i persones fa que, en moltes ocasions les persones amb diversitat funcional, establisca una relació amb altre igual més perquè no pot accedir a altres opcions que pels sentiments que els uneix. Tanmateix, també ens trobem en situacions que presenten moltes dificultats per diferenciar entre els sentiment d’amistat o d’estima cap a l’altra persona.Un altra situació que sovint enfrontem és que una persona considere parella a una altra que no té aquesta concepció de la relació o el mateix sentiment per l’altra persona. Ajudar-los a comprendre aquests tipus de diferències o desajustos de perspectives és molt freqüent en la nostra tasca: fer-los entendre que el fet de tenir una relació és cosa d’un acord entre les dues parts.

- Diferents formes de pensar i de fer respecte dels professionals que estem en la institució educativa davant les manifestacions d’afecte en les persones que atenem. Aquesta falta de consens afecta directament als nostres alumnes ja que els missatges que reben són contradictoris.

- Les famílies, amb la millor de les intencions, solen sobreprotegir als seus fills/filles amb diversitat funcional i menysvalorar les seves possibilitats de relació. Aquesta sobreprotecció sol provocar una reducció d'entorns i persones de relació, i un control molt major de les conductes, especialment les sexuals. Els dubtes, en aquest cas, tenallen amb freqüència a famílies. Per exemple, amb freqüència es plantegen qüestions com aquesta: si intenta masturbar-se i no ho fa bé, no ho aconsegueix, es fa mal... És fonamental comprendre que la resposta a aquesta pregunta és més actitudinal i cultural, que tècnica. En aquesta i altres preguntes, les idees, creences i actituds dels pares –quan tutors- mereixen tot el respecte i atenció. En tot cas, és necessari tenir en compte que cada persona, família, poden trobar respostes diferents. Acceptar el punt de partida i intentar ajudar al fet que les persones amb diversitat funcional, resolguen tan bé com siga possible les seves necessitats, aconseguint el major grau de benestar, és una de les nostres funcions.

- Les resistències de la família (o professionals) davant l'educació en temes sexuals i ajuda als seues fills/filles amb diversitat funcional. A moltes d'aquestes persones se'ls nega informació sexual que poden entendre i les suposa incapaces de tenir qualsevol tipus de relacions sexuals i de parella. Per això no són informades, no són educades en un sentit positiu, rebent únicament missatges negatius sobre la sexualitat- i no se li ofereixen o donen ajudes específiques.

- Els models d'observació -els seus pares, altres adults i iguals i, sobretot, els que apareixen en la televisió-, juntament amb la falta d'educació sexual els porta amb freqüència a tenir expectatives no realistes, especialment en relació amb la parella. No tenen l'oportunitat d'observar models propers que poguen servir-los.

- Tenen menor poder d'autonomia, depenen més dels altres en l'organització dels contextos i activitats. Sempre estan amb altres persones de les quals depenen, sobre tot aquelles persones amb una mobilitat reduïda i amb major grau d’afectació cognitiva.


Els aspectes més rellevants, des de la meua pràctica i entendre, és defendre el dret de les persones amb diversitat funcional de tenir i mantenir relacions afectives i sexuals,  mantenir un discurs positiu sobre la sexualitat, intervindre des d’una perspectiva sistèmica, acompanyar i orientar a les famílies en aquests àmbits, intervenir aquesta temàtica des de l'acceptació de la diversitat en les formes concretes de viure la sexualitat, tenint sempre en compte els límits de la institució en la que em trobe, i altres com:

- Tenir en compte la seva capacitat d'autoprotecció, potenciant-la al màxim possible, i completar-la amb la protecció dels tutors, els cuidadors, els educadors i tots els adults en general però sense sobreprotegir i respectant al màxim a la persona i els seus desitjos.
- Les persones amb diversitat funcional han de tenir el dret a tenir a la privadesa i intimitat, que siga dignificada la seva intimitat quan, com ocorre amb freqüència, especialment en les persones amb mobilitat reduïda o amb un alt grau d’afectació, han de ser ajudades per rentar-se, anar al servei, vestir-se, etc. Respectar la intimitat i dignificar el seu tracte, quan és inevitable introduir-se en ella, és un dels objectius més importants.
- Que adquireixen els coneixements necessaris.
- Que tinguen actituds positives, respectuoses i tolerants cap a les manifestacions sexuals pròpies i dels altres.
 - Recolzar-los en el desenvolupament d’habilitats interpersonals més útils per a les relacions d'amistat i, si fos el cas, de parella.
- Orientar-los en les pràctiques higièniques, saludables i segures.

- Que adquereixen una ètica sobre les relacions interpersonals en la qual la igualtat entre sexes i el respecte a la voluntat de l'altre, estiguen entre els valors fonamentals.

A continuació vos deixe un material que he confeccionat per a un alumne greument afectat, consta d'unes orientacions i una història social per ajudar-lo a encarar certes conductes sexuals de forma saludable per a ell i per a les resta de persones que convivim amb ell. 



Es indudable que la vida sexual de las personas con diversidad funcional tiene una especificidad, bien en sí mismo o por las condiciones en que pueden y tienen que vivirla. Cada persona tenemos una forma de vivir la sexualidad, cada contexto familiar y social también. Y este aspecto, en las personas con diversidad funcional, se potencia, no tanto porque su sexualidad, desde el punto de vista fisiológico, tenga una especificidad definida, como porque sus características personales, relacionales, familiares, educativas, sociales, de dependencia...condicionan de una u otra forma la sexualidad.

Aunque cada persona sea diferente y nos encontramos con personas con diversidad funcional con diferentes características, mi día a día como atendiendo a personas con diversidad funcional en edad adolescente, observo que todas ellas comparten en uno u otro grado algunas características que le dan especificidad:


- Dificultades para acceder a contextos normalizados. Con frecuencia no tienen oportunidades para relacionarse con iguales en situaciones normalizadas, limitando su vida al contexto familiar y al contexto educativo, ocupacional o formativo. Por eso las condiciones de socialización en general, y, sobre todo, sexual, son muy limitadas puesto que tienen menos oportunidad de interactuar con los iguales, especialmente en situaciones en las cuales no estén vigilados.
- Este círculo restringido de relaciones y personas hace que, en muchas ocasiones las personas con diversidad funcional, establezca una relación con otro igual más porque no puede acceder a otras opciones que por los sentimientos que los une. Así mismo, también nos encontramos en situaciones en que presentan muchas dificultades para diferenciar entre los sentimiento de amistad o de amor hacia la otra persona.
- Otra situación que a menudo enfrentamos es que una persona considere pareja a otra que no tiene esta concepción de la relación o el mismo sentimiento por la otra persona. Ayudarlos a comprender estos tipos de diferencias o desajustes de perspectivas es muy frecuente en nuestra tarea: hacerlos entender que el hecho de tener una relación es cosa de un acuerdo entre las dos partes.
- Diferentes formas de pensar y de hacer respecto de los profesionales que estamos en la institución educativa ante las manifestaciones de afecto en las personas que atendemos. Esta falta de consenso afecta directamente a nuestros alumnos puesto que los mensajes que reciben son contradictorios.
- Las familias, con la mejor de las intenciones, suelen *sobreprotegir a sus hijos/hijas con diversidad funcional y minusvalorar sus posibilidades de relación. Esta *sobreprotecció suele provocar una reducción de entornos y personas de relación, y un control muy mayor de las conductas, especialmente las sexuales. Las dudas en este caso atenazan con frecuencia a familias. Por ejemplo, con frecuencia se plantean cuestiones como esta: si intenta masturbarse y no lo hace bien, no lo consigue, se hace daño... Es fundamental comprender que la respuesta a esta pregunta es más actitudinal y cultural, que técnica. En esta y otras preguntas, las ideas, creencias y actitudes de los padres –cuando tutores- merecen todo el respeto y atención. En todo caso, es necesario tener en cuenta que cada persona, familia, centro educativo y sociedad pueden encontrar respuestas diferentes. Aceptar el punto de partida e intentar ayudar al hecho que las personas con diversidad funcional, resuelvan lo mejor posible sus necesidades, consiguiendo el mayor grado de bienestar, es una de nuestras funciones.
- Ausencia de espacios y tiempos privados, íntimos, en los cuales puedan tener determinadas conductas sexuales autoeróticas o con los iguales. No solamente tienen un entorno pobre en el cual son muy controlados, sino que carecen, en muchos casos, de tiempos y espacios de intimidad, con el que su sexualidad, si lo es, tiene que ser pública.-

- Las resistencias de la familia (o profesionales) ante la educación en temas sexuales y ayuda a los suyas hijos/hijas con diversidad funcional. A muchas de estas personas se los niega información sexual que pueden entender y las supone incapaces de tener cualquier tipo de relaciones sexuales y de pareja. Por eso no son informadas, no son educadas en un sentido positivo, recibiendo únicamente mensajes negativos sobre la sexualidad- y no se le ofrecen o dan ayudas específicas.
- Los modelos de observación -sus padres, otros adultos e iguales y, sobre todo,
los que aparecen en la televisión-, junto con la falta de educación sexual los trae con frecuencia a tener expectativas no realistas, especialmente en relación con la pareja. No tienen la oportunidad de observar modelos cercanos que pudieran servirlos.
- Tienen menor poder de autonomía, dependen más de los otros en la organización de los contextos y actividades. Siempre están con otras personas de las cuales dependen, sobre todo aquellas personas con una movilidad reducida y con mayor grado de afectación cognitiva.
 
Aquellos aspectos más significativos a tener en cuenta, desde mi práctica y entender, es defender el derecho de las personas con diversidad funcional de tener y mantener relaciones afectivas y sexuales, mantener un discurso positivo sobre la sexualidad, intervendré desde una perspectiva sistémica, acompañar y orientar a las familias en estos ámbitos, intervenir esta temática desde la aceptación de la diversidad en las formas concretas de vivir la sexualidad y otras cómo:

- Tener en cuenta su capacidad de autoprotección, potenciándola al máximo posible, y completarla con la protección de los tutores, los cuidadores, los educadores y todos los adultos en general pero sin sobreproteger y respetando al máximo a la persona y sus deseos.
- Las personas con diversidad funcional tienen que tener el derecho a tener a la privacidad e intimidad, que sea dignificada su intimidad cuando, como ocurre con frecuencia, especialmente en las personas con movilidad reducida o con un alto grado de afectación, tienen que ser ayudadas para lavarse, ir al servicio, vestirse, rehabilitarse, etc. Respetar la intimidad y dignificar su trato, cuando es inevitable introducirse en ella, es uno de los objetivos más importantes.
- Que adquieran los conocimientos necesarios.
- Que tengan actitudes positivas, respetuosas y tolerantes hacia las manifestaciones sexuales propias y de los otros.
- Apoyarlos en el desarrollo de habilidades interpersonales más útiles para las relaciones de amistad y, si fuera el caso, de pareja.
- Orientarlos en las prácticas higiénicas, saludables y seguras.
- Que adquieran una ética sobre las relaciones interpersonales en la cual la igualdad entre sexos y el respecto a la voluntad del otro estén entre los valores fundamentales.

A continuación os dejo un material que he confeccionado para un alumno gravemente afectado, consta de unas orientaciones y una historia social para ayudarlo a encaminar ciertas conductas sexuales de forma saludable para él y para las resto de personas que convivimos con él.

4 comentaris:

  1. m'encanta aquesta entrada, has resumit perfectament la meua experiència i el meu sentir; la sexualitat de les persones amb diversitat funcional és un doble tabú, i ens queda molt de camí per recòrrer, però tota pedra fa paret... ;) un beset!
    ester

    ResponElimina
  2. Hola!!! Teniu un regalet al nostre bloc...quan pugau passeu a per ell:
    http://lacasetaeliastormo.blogspot.com.es/2013/02/premi.html
    Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  3. per aprendre i conéixer més encara: sexualidadespecial.blogspot.com.es

    ResponElimina
  4. moltes gràcies a LA CASETA pel seu premi!!

    i a l'anònim: gràcies per l'enllaç, el seguim de fa temps!! ens agrada molt com aborda la sexualitat de les persones amb diversitat funcional, el recomanem a tots els que passen per ací!

    ResponElimina