consells per a l'alimentació de persones greument afectades

M'agraden molt aquestes imatges i, sobretot, els diferents consells que donen; de vegades, oblidem que l'acte de menjar ha de ser tranquil, agradable, significatiu... per a tots, i passa a ser tens o mecànic amb els alumnes més greument afectats; de vegades per manca de temps, altres de coneixements, altres simplement per manca d'empatia.
Fa temps que tenia aquestes imatges per l'ordinador i hui, tractant de posar una miqueta d'ordre, me les he trobat i les volia compartir amb vosaltres. No tinc ni idea d'on les vaig baixar, afortunadament a les imatges posa la font.

Me gustan mucho estas imágenes y, sobre todo, los diferentes consejos que dan; a veces, olvidamos que el acto de comer tiene que ser tranquilo, agradable, significativo... para todos, y pasa a ser tenso o mecánico con los alumnos más gravemente afectados; a veces por falta de tiempo, otras de conocimientos, otras simplemente por falta de empatía.
 Hace tiempo que tenía estas imágenes por el ordenador y hoy, tratando de poner un poquito de orden, me las he encontrado y las quería compartir con vosotros. No tengo ni idea de donde las bajé, afortunadamente a las imágenes pone la fuente.

Podeu descarregar-se'ls tots junts ací.
Podéis descargarlos todos juntos aquí

comunicar, decidir, gaudir. viure amb pluridiversitat.

 Seguint la llei que regeix el desenvolupament, l'èsser humà va acumulant canvis quantitatius graduals, imperceptibles, que condueixen a que, en un determinat moment, es produeixen canvis essencials radicals, els qualitatius. A nivell d'aprenentatge "professional"* em sembla que passa el mateix: vas llegint, vas fent cursos, vas reflexionant i xerrant i preguntant, vas aprenent de la pràctica pròpia i la d'altres... i un dia el cervell fa "clic" i tot connecta, i encaixes unes coses amb altres, i veus una globalitat de tots aquells cursos, llibres, articles, comentaris, intervencions...
Doncs en aquest salt qualitatiu (podeu veure el de l'any passat ací) a mi m'ha espentat aquest llibre, que recomane encaridament que llegiu:


Siguiendo la ley que rige el desarrollo, el ser humano va acumulando cambios cuantitativos graduales, imperceptibles, que conducen a que, en un determinado momento, se produzcan cambios esenciales radicales, los cualitativos. A nivel de aprendizaje "profesional"* me parece que pasa lo mismo: vas leyendo, vas haciendo cursos, vas reflexionando y hablando y preguntando, vas aprendiendo de la práctica propia y la otros... y un día el cerebro hace "clic" y todo conecta, y encajas unas cosas con otras, y ves una globalidad de todos aquellos cursos, libros, artículos, comentarios, intervenciones...
Pues en este salto cualitativo (podéis ver el del año pasado aquí) a mí me ha empujado este libro, que recomiendo encarecidamente que leáis:





podeu descarregar-lo ací o, millor encara, anar a la web de la UTAC (unitat de tècniques augmentatives de comunicació) i pegar una miradeta a tots els recursos que ofereixen.

podéis descargarlo aquí o, mejor todavía, ir a la web de la UTAC (unidad de técnicas aumentativas de comunicación) y echar una ojeada a todos los recursos que ofrecen.




* i ho pose entre cometes perquè, per una banda, ja vaig descobrir que costa saber on acaba la vida suposadament profesional i on comença la personal; i per altra banda perquè indicar que sóc professional posa una distància respecte d'aquells que són considerats no "professionals" (família, personal no docent...) i, d'alguna manera, menysprea els seus valuosos coneixements.


* y lo pongo entre comillas porque, por un lado, ya descubrí que cuesta saber donde acaba la vida supuestamente "profesional" y dónde empieza la personal; y por otro lado porque indicar que soy "profesional" pone una distancia respecto de aquellos que son considerados no "profesionales" (familia, personal no docente...) y, de alguna manera, desprecia sus valiosos conocimientos.

l'estimulació bassal

El gran descobriment del curs passat, com ja vos vam anunciar ací, va ser l'estimulació bassal. Havíem utilitzat el concepte moltes vegades (erròniament), havíem aplicat idees soltes que havíem llegit per internet, però no coneixíem, ni havíem portat a terme, una intervenció basada en l'estimulació bassal. 

Equivocadament, pensava que l'adicció a l'autonomia era per a aquells amb un cert nivell cognitiu, no se m'ocurria com aplicar-ho a aquelles persones amb més afectació. Espere que en aquest grup de treball hàgem sigut capaces de reflectir-ho; l'hem enfocat com un document consultiu, del que poder tirar mà, especialment en els primers contactes amb les persones greument afectades, quan no sabem per on començar. De fet, el treball és un punt de partida; la bibliografia i webgrafia són la continuació, i la nostra experiència diària (els encerts i les errades) i la sensibilitat ens seran també de gran ajuda.

El gran descubrimiento del curso pasado, como ya os anunciamos aquí, fue la estimulación basal. Habíamos utilizado el concepto muchas veces (erróneamente), habíamos aplicado ideas sueltas que habíamos leído por internet, pero no conocíamos, ni habíamos llevado a cabo, una intervención basada en la estimulación basal. Equivocadamente, pensaba que la adicción a la autonomía era para aquellos con un cierto nivel cognitivo, no se me ocurría como aplicarlo a aquellas personas con más afectación. Espero que en este grupo de trabajo* hayamos sido capaces de reflejar-lo; lo hemos enfocado como un documento consultivo, del que poder echar mano, especialmente en los primeros contactos con las personas gravemente afectadas, cuando no sabemos por dónde empezar. De hecho, el trabajo es un punto de partida; la bibliografía y webgrafía son la continuación, y nuestra experiencia diaria (los aciertos y los errores) y la sensibilidad nos serán también de gran ayuda.

* De momento está solo en catalán, pero pronto estará disponible también en español. 

els oblidats

Dins la diversitat funcional, hi ha uns que sempre són els oblidats: no els vam estudiar a la facultat, no hi ha blogs sobre ells, hi ha poca literatura que tracte el tema... Els plurideficients, els xiquets greument afectats, que van ser els últims a incorporar-se al sistema educatiu i que, encara hui, no tenim massa clar com enfocar la tasca educativa. Segur que tots hem escoltat comentaris de l'estil "no m'agradaria que em tocara la classe de bassal perquè la tasca és molt assistencial", i, més greu encara, gent que tria eixes aules perquè "hi ha poca feina a fer".

Fins i tot a mi, com a "adicta a l'autonomia", em resultava difícil veure com enfocar l'adquisició d'autonomia en alumnes amb un nivell cognitiu baix, que no poden parlar, no es poden moure, en alguns casos no poden escoltar o veure...Pensava que quan acabàvem de cobrir les necessitats bàsiques (alimentació, hidratació, bolquer, canvis posturals...) començava la meua feina docent, estimulant de forma estanca: un dia visual, altre dia olfactiva, altre dia vibratòria... Què equivocada estava.

Fer el curs de 24 hores de Carlos Pérez i llegir a Andreas Fröhlich m'ha canviat el concepte de com enfocar l'atenció als alumnes greument afectats. M'he adonat que es pot ser adicta a l'autonomia en una aula amb aquestos alumnes, i que hi ha molt per fer, molt per aconseguir.

Per això, cree al blog l'etiqueta "alumnes greument afectats". Amb ella, pretenc canviar una miqueta l'imaginari col·lectiu sobre la nostra tasca educativa amb aquestos alumnes: des de com programar fins com canviar un bolquer amb l'objectiu d'aconseguir una major autonomia de l'alumne. 

La aceptación del niño como compañero en el esfuerzo 

común en pro de su desarrollo, estimulación, 

formación y educación, es una condición 

fundamental en toda práctica responsable. [...]

Hay una diferencia esencial entre respetar y aceptar al 

niño muy deficiente como compañero y tratarlo y 

"trabajarlo" como un ser extraño determinado.

A. Fröhlich

Dentro de la diversidad funcional, hay unos que siempre son los olvidados: no los estudiamos en la facultad, no hay blogs sobre ellos, hay poca literatura que trate el tema... Los plurideficientes, los niños gravemente afectados, que fueron los últimos en incorporarse al sistema educativo y que, todavía hoy, no tenemos demasiado claro cómo enfocar la tarea educativa. Seguro que todos hemos escuchado comentarios del estilo "no me gustaría que me tocara la clase de basales porque la tarea es muy asistencial", y, más grave todavía, gente que elige esas aulas porque "hay poco trabajo a hacer".

Incluso a mí, como "adicta a la autonomía", me resultaba dífícil ver como enfocar la adquisición de autonomía en alumnos con un nivel cognitivo bajo, que no pueden hablar, no se pueden mover, en algunos casos no pueden escuchar o ver...Pensaba que cuando acabábamos de cubrir las necesidades básicas (alimentación, hidratación, pañal, cambios posturales...) empezaba mi trabajo docente, estimulando de forma estanca: un día visual, otro día olfativa, otro día vibratoria... Qué equivocada estaba.

Hacer el curso de 24 horas de Carlos Pérez y leer a Andreas Fröhlich me ha cambiado el concepto de cómo enfocar la atención a los alumnos gravemente afectados. Me he dado cuenta que se puede ser adicta a la autonomía en una aula con estos alumnos, y que hay mucho por hacer, mucho por conseguir.

Por eso, creo en el blog la etiqueta "alumnos gravemente afectados". Con ella, pretendo cambiar un poquito el imaginario colectivo sobre nuestra tarea educativa con estos alumnos: desde cómo programar hasta cómo cambiar un pañal con el objetivo de conseguir una mayor autonomía del alumno.

tots poden contar el cap de setmana

Justament el curs passat vos parlava de l'activitat de contar el cap de setmana, i com ho feien els meus quatre alumnes de secundària, cadascun amb un suport diferent: pictos, paraules, signes bimodals i aplicació TICO. Aquest curs, a una aula amb alumnes plurideficients, el repte s'ampliava. Com fer participar aquestos alumnes en l'activitat de contar el cap de setmana que fora una miqueta significatiu per a ells? L'ajuda dels pares era fonamental. I ací tenim els resultats, com vos vam prometre a aquesta entrada que parlava dels horaris anticipadors amb objectes reals.

Justamente el curso pasado os hablaba de la actividad de contar el fin de semana, y como lo hacían mis cuatro alumnos de secundaria, cada uno con un apoyo diferente: pictos, palabras, signos bimodal y aplicación TICO. Este curso, en una aula con alumnos/as plurideficients, el reto se ampliaba. ¿Cómo hacer participar a estos alumnos en la actividad de contar el fin de semana para que fuera un poquito significativo para ellos? La ayuda de los padres era fundamental. Y aquí tenemos los resultados, como os prometimos a esta entrada que hablaba de los horarios anticipadores con objetos reales.

Es tracten de capses de sabates (si seguiu el blog sabreu que som molt recicladores) separades en dues meitats, una per a contar el dissabte i l'altra el diumenge

Se trata de cajas de zapatos (si seguís el blog sabréis que somos muy recicladoras) separadas en dos mitades, una para contar el sábado y la otra el domingo

acompanyades d'una capseta amb diferents objectes, alguns d'ells són objectes reals i d'altres són miniatures (que requereixen més abstracció). Els pares, amb els seus fills, posen l'objecte que simbolitze l'activitat més important de cada dia i ho envien dilluns a l'escola. I així els alumnes més greument afectats participen en l'activitat de contar què han fet el cap de setmana, d'una forma més significativa per a ells.

acompañadas de una cajita con diferentes objetos, algunos de ellos son objetos reales y otros son miniaturas (que requieren más abstracción). Los padres, con sus hijos, ponen el objeto que simbolice la actividad más importante de cada día y lo envían lunes a la escuela. Y así los alumnos más gravemente afectados participan en la actividad de contar qué han hecho el fin de semana, de una forma más significativa para ellos.

Aquestos són els objectes que utilitza un dels meus alumnes:

Éstos son los objetos que utiliza uno de mis alumnos:

Què vos sembla? Utilitzeu estratègies similars a les aules heterogènies?

¿Qué os parece? ¿Utilizáis estrategias parecidas en las aulas heterogéneas?

Objectes reals per anticipar o narrar

Que els alumnes amb plurideficiència o un grau d'afectació cognitiva greu participen a l'activitat de comunicació en grup, de contar què han fet durant el cap de setmana als seus companys, és un repte per a nosaltres que hem volgut compartir amb els pares dels nostres alumnes. Com es pot muntar un panell per a contar el cap de setmana amb objectes reals? Quins objectes triem? 

Que los alumnos con plurideficiencia o  un grado de afectación cognitiva grave participen en la actividad de comunicación en grupo de contar qué han hecho durante el fin de semana a sus compañeros es un reto para nosotras, que hemos querido compartir con los padres de nuestros alumnos. ¿Cómo se puede montar un panel para contar el fin de semana con objetos reales? ¿Qué objetos elegimos?

Nosaltres els hem explicat el que utilitzem a l'aula per a anticipar les activitats diàries, que vindria a ser l'equivalent escolar de contar el cap de setmana. Ací teniu unes imatges de dos tipus d'anticipadors amb objectes reals i els objectes que emprem per a cada activitat:

Nosotras les hemos explicado lo que utilizamos en el aula para anticipar las actividades diarias, que vendría a ser el equivalente escolar de contar el fin de semana. Aquí tenéis unas imágenes de dos tipos de anticipadores con objetos reales y los objetos que utilizamos para cada actividad:

anticipador de primer nivell

els objectes de l'anticipador del primer nivell

i aquest és l'anticipador de segon nivell

i aquestos els objectes que emprem

Ací hi ha un exemple "la bossa de contar el cap de setmana", extret d'un dels llibres de Task Galore, molt recomanables (estan en anglés però amb moltes imatges exemplificadores de com treballar en grup, treballar autonomia per a la vida real o com treballar les distintes matèries al centre escolar). Hem buscat altres exemples més adequats als nostres alumnes, però no hem trobat res. 

Molt prompte, amb la col·laboració dels pares, podrem muntar els panell de contar el cap de setmana amb objectes reals, ja us ho ensenyarem!

Aquí tenéis un ejemplo, "la bolsa de contar el fin de semana", extraído de uno de los libros de Task Galore, muy recomendables (están en inglés, pero con muchas imágenes ejemplicadoras de cómo trabajar en grupo, trabajar autonomía para la vida real o como trabajar las distintas materias en el centro escolar). Hemos buscado otros ejemplos más adecuados para nuestros alumnos, pero no hemos encontrado nada.

Muy pronto, con la colaboración de los padres, podremos montar el panel de contar el fin de semana con objetos reales, ¡ya os lo enseñaremos!

foto extreta del llibre "Making groups meaninful", editorial Task Galore