divendres, 3 de maig de 2013

comunicar, decidir, gaudir. viure amb pluridiversitat.

 Seguint la llei que regeix el desenvolupament, l'èsser humà va acumulant canvis quantitatius graduals, imperceptibles, que condueixen a que, en un determinat moment, es produeixen canvis essencials radicals, els qualitatius. A nivell d'aprenentatge "professional"* em sembla que passa el mateix: vas llegint, vas fent cursos, vas reflexionant i xerrant i preguntant, vas aprenent de la pràctica pròpia i la d'altres... i un dia el cervell fa "clic" i tot connecta, i encaixes unes coses amb altres, i veus una globalitat de tots aquells cursos, llibres, articles, comentaris, intervencions...
Doncs en aquest salt qualitatiu (podeu veure el de l'any passat ací) a mi m'ha espentat aquest llibre, que recomane encaridament que llegiu:


Siguiendo la ley que rige el desarrollo, el ser humano va acumulando cambios cuantitativos graduales, imperceptibles, que conducen a que, en un determinado momento, se produzcan cambios esenciales radicales, los cualitativos. A nivel de aprendizaje "profesional"* me parece que pasa lo mismo: vas leyendo, vas haciendo cursos, vas reflexionando y hablando y preguntando, vas aprendiendo de la práctica propia y la otros... y un día el cerebro hace "clic" y todo conecta, y encajas unas cosas con otras, y ves una globalidad de todos aquellos cursos, libros, artículos, comentarios, intervenciones...
Pues en este salto cualitativo (podéis ver el del año pasado aquí) a mí me ha empujado este libro, que recomiendo encarecidamente que leáis:






podeu descarregar-lo ací o, millor encara, anar a la web de la UTAC (unitat de tècniques augmentatives de comunicació) i pegar una miradeta a tots els recursos que ofereixen.

podéis descargarlo aquí o, mejor todavía, ir a la web de la UTAC (unidad de técnicas aumentativas de comunicación) y echar una ojeada a todos los recursos que ofrecen.




* i ho pose entre cometes perquè, per una banda, ja vaig descobrir que costa saber on acaba la vida suposadament profesional i on comença la personal; i per altra banda perquè indicar que sóc professional posa una distància respecte d'aquells que són considerats no "professionals" (família, personal no docent...) i, d'alguna manera, menysprea els seus valuosos coneixements.


* y lo pongo entre comillas porque, por un lado, ya descubrí que cuesta saber donde acaba la vida supuestamente "profesional" y dónde empieza la personal; y por otro lado porque indicar que soy "profesional" pone una distancia respecto de aquellos que son considerados no "profesionales" (familia, personal no docente...) y, de alguna manera, desprecia sus valiosos conocimientos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada