diumenge, 26 de febrer de 2012

treure forces per seguir

De vegades ens sentim un poc sols en aquesta lluita per fer de l'educació especial una pràctica d'autonomia per a la vida quotidiana fora de l'escola (la vertadera, al remat); la institució escolar -com totes les institucions- té unes formes de fer assumides per molts i que costa canviar. Ens qüestionen, ens posen traves... hi ha molta immobilitat, i no sempre trobem les forces per seguir nedant contracorrent. Però després coneixes gent adicta a l'autonomia que fa un treball magnífic, mentre fas un curs que t'encén milions de connexions neuronals alhora. I et tornen totes les ganes de lluitar per fer les coses d'altra manera, per acompanyar aquestes personetes en el seu procés d'aprenentatge; elles, que comprenen, millor que nosaltres, què és això tan abstracte de l'autonomia.


una secció del meu cervell ahir ;)

A veces nos sentimos un poco solos en esta lucha por hacer de la educación especial una práctica de autonomía para la vida cotidiana fuera de la escuela (la verdadera, al final); la institución escolar -como todas las instituciones- tiene unas formas de hacer asumidas por muchos y que cuesta cambiar. Nos cuestionan, nos ponen trabas... hay mucha inmovilidad, y no siempre encontramos las fuerzas para seguir nadando contracorriente. Pero después conoces a gente adicta a la autonomía que hace un trabajo magnífico, mientras haces un curso que te enciende millones de conexiones neuronales a la vez. Y te vuelven las ganas de luchar para hacer las cosas de otra manera, de acompañar a estas personitas en su  proceso de aprendizaje; ellas, que comprenden, mejor que nosotros, qué es esto tan abstracto de la autonomía.

5 comentaris:

  1. Moltes gràcies per l'enllaç. La sensació és recíproca. No estem sols, tenim el nostre "claustre virtual". Un altra escola es possible. ;-)

    ResponElimina
  2. Jo també vaig coneixer unes xiques molt competents en eixe curs, segiu així que aneu per bon camí, i felicitats pel vostre blog. Seguiré llegint-vos!.

    ResponElimina
  3. clement no tenia el teu blog afegit al meu i feia molt que no entrava, però l'errada ja està subsanada. gràcies pel comentari i enhorabona pel blog, ens calen programes educatius que ensenyen per al món real, i vosaltres ho esteu fent!

    ResponElimina
  4. Molts ànims per seguir endavant! Una altra escola és possible. Felicitats pel vostre blog.

    ResponElimina
  5. moltes gràcies ànonim! anem fent "claustre virtual" com diu vicent, jeje.

    ResponElimina