dijous, 16 d’octubre de 2014

EL JUEGO EN PERSONAS CON DIVERSIDAD FUCNIONAL




Aquesta és la primera part d'unes quantes entrades dedicades al joc i les persones amb diversitat funcional en què es tractaran aspectes tant importants com:
- reflexions al voltant d'aquesta temàtica.
- el joc a l'escola.
- el joc amb les persones amb TEA.
- el joc i les joguines en persones amb mobilitat reduida.
Esperem que totes elles et facen pensar i actuar!!!!.

REFLEXIONS...

Molts són els estudis i els experts que recolzen la importància del joc en el desenvolupament infantil però no cal que recurrim als estudiosos per saber de la seua significativitat i de la quantitat de temps que es passen els nens i nenes jugant al llarg de la seua infantesa.

Però que passa quan els nens i nenes presenten dificultats amb la comunicació o no tenen llenguatge verbal?, i en aquells casos que tenen alterats els patrons d’interacció?, com fem en aquells que tenen dificultats en la mobilitat?, i amb aquells altres amb conductes disruptives?, o per altra banda, aquells que tenen carències en la imaginació i simbolització?... comunicació, interacció, habilitats socials, mobilitat, imaginació, comportament… totes aquelles habilitats tant necessàries a l’hora d’iniciar i desenvolupar qualsevol joc. 

La resposta a moltes d'aquestes preguntes en les respon Jose Carlos Martín Portal membre del  CEAPAT d'Albacete en el seu article titulat "EL JUGUETE ADAPTADO PARA NIÑOSY NIÑAS CON DISCAPACIDAD"...

"Si ens parem a pensar ens adonem ràpidament que hi ha un grup nombrós de nens i nenes als quals no se'ls ofereixen les mateixes oportunitats per jugar. Dins d'aquest grup es troben els nens amb diversitat funcional.  De les diferents activitats o aspectes que es relacionen amb les persones amb discapacitat hi ha alguns els quals, tradicionalment, se'ls ha donat més importància, se'ls ha dedicat major esforç i són més coneguts per tots: la comunicació, les barreres arquitectòniques i urbanístiques, l'ocupació, etc. Però hi ha uns altres en els quals rarament caiem en el compte. Un d'ells és tot el relacionat amb el joc i la joguina malgrat la importància i el valor que el joc té. De fet els adults assignem al fet de jugar com una de les seves tasques principals: els animem a jugar, els ensenyem, els facilitem joguines i ocasions per jugar.
El joc és una eina poderosa en el desenvolupament de la persona, una necessitat bàsica que el nen necessita satisfer.  Podem imaginar fàcilment que no tenir ocasions per jugar, de la manera que siga, és un desavantatge afegit per a les persones amb discapacitat. De vegades això ocorre perquè els adults no sabem com jugar amb alguns nens ja que no responen d'una manera que considerem apropiada a les nostres propostes de joc, o bé tenen una conducta que no comprenem i ens costa relacionar-nos de qualsevol manera amb ells  i se'ns esgoten de seguida les alternatives de jocs i joguines.
Això motiva, en ocasions, que els adults els considerem com a persones passives i que els posem en llocs des dels quals es puga mirar (la televisió, l'entorn, la qual cosa
fan els altres...). També és veritat que per a qualsevol nen trobem de seguida un joc o una joguina adequada, per a nens amb discapacitat, sobretot nens amb discapacitat física, és desolador buscar joguines".


Facilitar l'accés al joc és un pas necessari per poder lluitar contra l'exclusió social amb la qual es poden trobar les persones amb discapacitat: aconseguir que un nen amb una greu discapacitat física puga jugar amb les mateixes joguines que els seus amics afavoreix no només la seua integració sinó especialmente el poder tenir una vida normalitzada.

Esta es la primera parte de unas cuántas entradas dedicadas al juego y las personas con diversidad funcional en que se tratarán aspectos tanto importantes cómo:
- reflexiones alrededor de esta temática.
- el juego en la escuela.
- el juego con las personas con *TEA.
- el juego y los juguetes en personas con movilidad *reduida.
Esperamos que todas ellas te hagan pensar y actuar!!!!.

REFLEXIONES...

Muchos son los estudios y los expertos que apoyan la importancia del juego en el desarrollo infantil pero no hace falta que *recurrim a los estudiosos para saber de su *significativitat y de la cantidad de tiempo que se pasan los niños y niñas jugando a lo largo de su niñez.

Pero que pasa cuando los niños y niñas presentan dificultades con la comunicación o no tienen lenguaje verbal?, y en aquellos casos que tienen alterados los patrones de interacción?, como estiércol en aquellos que tienen dificultades en la movilidad?, y con aquellos otros con conductas disruptivas?, o por otro lado, aquellos que tienen carencias en la imaginación y simbolización?... comunicación, interacción, habilidades sociales, movilidad, imaginación, comportamiento… todas aquellas habilidades tanto necesarias a la hora de iniciar y desarrollar cualquier juego. 


La respuesta a muchas de estas preguntas en las responde Jose Carlos Martín Portal miembro del CEAPAT de Albacete en su artículo titulado "EL JUGUETE ADAPTADO PARA NIÑOS Y NIÑAS CON DISCAPACIDAD"...
http://diversidad.murciaeduca.es/tecnoneet/docs/2000/9-2000.pdf

"Si nos paramos a pensar nos damos cuenta rápidamente que hay un grupo numeroso de niños y niñas a los cuales no se los ofrecen las mismas oportunidades para jugar. Dentro de este grupo se encuentran los niños con diversidad funcional. De las diferentes actividades o aspectos que se relacionan con las personas con discapacitado hay algunos los cuales, tradicionalmente, se los ha dado más importancia, se los ha dedicado mayor esfuerzo y son más conocidos por todos: la comunicación, las barreras arquitectónicas y urbanísticas, la ocupación, etc. Pero hay otros en los cuales raramente caemos en la cuenta. Uno de ellos es todo lo relacionado con el juego y el juguete a pesar de la importancia y el valor que el juego tiene. De hecho los adultos asignamos al hecho de jugar como una de sus tareas principales: los animamos a jugar, los enseñamos, los facilitamos juguetes y ocasiones para jugar.
El juego es una herramienta poderosa en el desarrollo de la persona, una necesidad básica que el niño necesita satisfacer. Podemos imaginar fácilmente que no tener ocasiones para jugar, de la manera que sea, es una desventaja añadida para las personas con discapacitado. A veces esto ocurre porque los adultos no sabemos como jugar con algunos niños puesto que no responden de una manera que consideramos apropiada a nuestras propuestas de juego, o bien tienen una conducta que no comprendemos y nos cuesta relacionarnos de cualquier manera con ellos y se nos agotan enseguida las alternativas de juegos y juguetes.
Esto motiva, en ocasiones, que los adultos los consideramos como personas pasivas y que los ponemos en lugares desde los cuals se pueda mirar (la televisión, el entorno, lo cual
hacen los otros...). También es verdad que para cualquier niño encontramos enseguida un juego o un juguete adecuado, para niños con discapacitado, sobre todo niños con discapacidad física, es desolador buscar juguetes".

Facilitar el acceso al juego es un paso necesario para poder luchar contra la exclusión social con la cual se pueden encontrar las personas con discapacitado: conseguir que un niño con una grave discapacidad física pueda jugar con los mismos juguetes que sus amigos favorece no sólo su integración sino especialmente el poder tener una vida normalizada.

1 comentari:

  1. M'encanta aquest article que menciones sobre el joc, crec que la visió és molt encertada. No és només tindre una joguina adaptada o facilitar que el xiquet utilitze les mateixes joguines (que és important), és ser capaços de crear les oportunitats per a que això tinga lloc de forma activa, participativa, real...
    Gràcies per compartir!

    ResponElimina