dissabte, 16 de juny de 2012

adults com xiquets, xiquets com adults

què passaria si tractarem els adults com als xiquets?
un vídeo irònic, divertit i, malauradament, real.

qué pasaria si tratáramos a los adultos como niños?
un vídeo irónico, divertido y, desgraciadamente, real.


 
L'educació com una eina d'ensenyament de la submissió dels xiquets, el mètode estivill (o déjalo llorar hasta que se duerma), la mediació de l'adult en els conflictes dels xiquets, el fet de no deixar expressar els sentiments... molt que reflexionar.
  
I què passaria si tractarem els xiquets com adults? és capaç un xiquet d'assumir responsabilitats? és capaç d'entendre els límits sense amenaces? és necessari parlar als xiquets com si no entengueren res del que passa al seu voltant i com si no foren capaços de tindre una conversa (bidireccional, s'entén) (mira-looooo queeee guapooo t'ha posat la mamiiiiii!! pesic a la galta inclós)? són els xiquets incapaços de certes coses o els fem incapaços? s'aprén vivint, o per a això està l'educació, per a que no es visca? l'aprenentatge sense errades és efectiu quan s'està aprenent a viure?


La educación como una herramienta de enseñanza de la sumisión de los niños, el método Estivill (o déjalo llorar hasta que se duerma), la mediación del adulto en los conflictos de los niños, el hecho de no dejar expresar los sentimientos... mucho que reflexionar.
 
¿Y que pasaría si tratáramos a los niños como adultos? ¿es capaz un niño de asumir responsabilidades? ¿es capaz de entender los límites sin amenazas? ¿es necesario hablar a los niños como si no entendieran nada de lo que pasa a su alrededor y como si no fueran capaces de tener una conversación (bidireccional, se entiende) (miralooooo que guapooo te ha puesto la mamiiiiii!! pellizco en la mejilla incluído)? ¿son los niños incapaces de ciertas cosas o los hacemos incapaces? ¿se aprende viviendo, o para eso está la educación, para que no se viva? ¿el aprendizaje sin errores es efectivo cuando se está aprendiendo a vivir?

9 comentaris:

  1. Ho vaig veure en directe i ja em va fer pensar, Quanta raó!
    Endavant amb la feina. Felicitacions !

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies anònim!
    costa molt deixar de tractar els xiquets d'una forma que tenim assumida com a "normal", i que no ho és. Però amb aquestes xicotetes iniciatives, que conviden a la reflexió des d'un punt de vista divertit, podem anar fent camí!

    ResponElimina
  3. I tant! a mi també em sembla que l'humor és molt important per canviar perspectives, ajuda a treure ferro a les coses i ens ajuda a canviar "sense que faci mal!...je je Boníssim el video i la reflexió!

    ResponElimina
  4. Hola Anna! un plaer tenir-te per ací! últimament hem utilitzat molts articles teus (i de Carlos, Bárbara i Fröhlich) per fer un grup de treball que prompte publicarem ací, a veure què et sembla, que som noves en açò de l'estimulació bassal però tenim moltes ganes d'aprendre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me'n alegro que us agradi la Basal! :) Cal gent implicada!
      Estaré al cas del vostre grup de treball!

      Elimina
  5. pense que ser adult també pot ser una convenció (o conveniència) social marcada per l'edat o pels requeriments de cada societat en cada moment de la vida d'una persona, com pot ser la de ser xiquet, o jove, o adolescent. I si, salvant totes les distàncies, en les preguntes que ens féu canviàrem el terme "adulterar" pel de madurar, o persona adulta pel de persona en procés de maduració?

    http://laberinto.uma.es/index.php?option=com_content&view=article&id=481:como-educar-en-responsabilidad&catid=115:especial-de-educacion&Itemid=54

    gràcies

    ResponElimina
  6. I no parlem ja de quan es tracta com a xiquets a adolescents o persones adultes amb dicapacitat... Molts i moltes professionals de centres d'educació especial pequen d'açò.

    ResponElimina
  7. hola anònim -o no tant ;)! sí, és cert que ser adult també té unes implicacions per se, que no són més que convencions socials no casuals. I és que els adults hem de ser responsables, madurs, constants... en el mateix grau que els xiquets han de ser irresponsables, immadurs, egocèntrics... Cadascú juga un paper determinat, i no ens n'hem d'eixir, hem de complir el paper que ens marquen...
    Gràcies pel teu comentari, fa que li peguen "una volteta més" a aquest tema!

    ResponElimina
  8. Hola Vicent! efectivament, les persones amb diversitat funcional són els "eterns xiquets", tinguen l'edat que tinguen. És greu que això passe amb la família de cada persona, però que passe amb els professionals, que se'ls pressuposa reflexió i anàlisi, és inadmissible.
    Ni tan sols se'ls apliquen els rols i convencions socials d'adult(com deia l'anònim d'abans), només els dels xiquets (entés com dona a entendre el vídeo: no eres capaç de prendre decissions, necessites mediació per a tot, no saps fer res sol...).
    Els professionals necessitem un pla anti-infantilització a les escoles!

    ResponElimina