materials per a treballar l'autodeterminació i autodirecció situacions de la vida quotidiana

Una de les màximes preocupacions que ens aborda en l'atenció a persones amb diversitat funcional és el desconeixement que presenten davant de certes situacions de la vida quotidiana, degut, entre altres raons, a què els altres (les persones que estem al seu càrrec) responem per ells davant de les mateixes. 
En el temps que porte treballant amb aquest col·lectiu, tant en activitats més purament escolars com en altres més inserides en la comunitat; d'oci, temps lliure... sempre he detectat com els desprotegim de certs mecanismes necessaris per resoldre situacions quotidianes i que sense ells, nosaltres (les persones que estem al seu càrrec), seríem incapaços de funcionar. A mode d'exemple i perquè quede més clar, em referisc a situacions com no portar un moneder amb diners per allò que puguen necessitar en un moment determinat; no portar el DNI en una eixida nocturna on hem d'anar a la discoteca o pub i que cap la possibilitat que ens el demanen per assegurar-se que tenen l'edat legal per poder accedir a aquest tipus d'establiment; no tenir la targeta sanitària en viatges on puga fer falta... 

No concebisc el fet d'anar-me'n de viatge sense diners, la meua targeta de crèdit, el dni, la targeta sanitària... però en el seu cas no és el mateix, sempre ha hagut una persona que ha respost per ells davant situacions en què ho hagen pogut necessitar, cosa que fa que les persones amb diversitat funcional ni s'ho plantegen o tan sols ni coneguen l'existència de les mateixes i la seua funció en la comunitat. 
A prioris com el fet de què perden alguna cosa, de què no sapien com utilitzar-ho, de què els ho furten... un llistat innumerable de pors i inseguretats actuen en detriment del seu funcionament normalitzat. Sempre pense... què a mi no em podrien passar aquestes coses?, perdre la cartera?, que em furten els diners?... i mai ningú s'ha plantejat la possibilitat  d'eximir-me de les responsabilitats que ens pertoquen a cadascú com a persones adultes i autónomes.

És per això, que el punt de partida, en qualsevol situació d'aprenentatge en persones amb diversitat funcional, és el propi alumne, i totes les dimensions que ens confomen per a desenvolupar-nos com a persones autònomes dins d'un entorn comunitari. 

L'educació de les persones amb diversitat funcional durant l'etapa escolar ha de contemplar l'aprenentatge de tot allò que l'envolta, que li permeti conèixer la realitat en què viuen, utilitzant els recursos de la seva comunitat, d'acord amb l'edat cronològica.

Aquesta habilitat persegueix que l'alumne, a través de totes les activitats que va realitzant en el centre educatiu, sigui cada vegada més autònom, responsable, amb capacitat d'autodirecció, i que li permeten desenvolupar-se de forma adequada en els entorns el més normalitzats possibles.

Dimensions com el desenvolupament d'habilitats adaptatives són els eixos fonamentals de la intervenció amb el nostre alumnat on es senta protagonista d'una acció en la qual la funció dels professionals es sume, facilitant-la i possibilitant-la.

És per això que en l'etapa de Transició a la Vida Adulta i Activa, els objectius que perseguim estan relacionat amb:

- Que siguen significatius i funcionals: amb significat per a l'alumne i d'utilitat, ja que quantes més activitats puga realitzar una persona per sí mateixa, tindrà més possibilitat de participació social. 

- Adequats a l'edat cronològica: fent compatibles les necessitats especials amb els interessos i
prioritats de l'edat cronològica.
- Afavoridors de nous aprenentatges: cada aprenentatge no ha de tenir la seva finalitat en si mateix, sinó que ha de ser útil per seguir avançant.
- Que li proporcionen major autonomia personal perquè aconsegueixi desenvolupar-se de manera més independent en el medi físic i social.

- Que afavoreixin el seu desenvolupament social i resolució de situacions de la vida: d'aquesta manera podrà participar en un major número d'experiències socials.

En les propostes que vos plantegem a continuació presentem tasques i activitats relacionades amb aquesta temàtica amb la finalitat de potenciar al màxim possible la seva autonomia en tots els aspectes, per ampliar els seus coneixements  i aprendre a resoldre situacions de la vida real.

VISUALITZA/VISUALIZA: 

DESCARREGA/DESCARGA:

DESCARREGA/DESCARGA: 

Una de las preocupaciones que nos aborda en la atención a personas con diversidad funcional es el desconocimiento que presentan ante ciertas situaciones cotidianas puesto que siempre otras personas (las personas que estamos a su cargo) respondemos por ellos ante las mismas. En el tiempo que llevo trabajando con este colectivo, tanto en actividades más puramente escolares como en otras más integradas en la comunidad; de ocio, tiempo libre... siempre he detectado como los desprotejemos de ciertos mecanismos necesarios para resolver situaciones cotidianas y que sin ellos, nosotros (las personas que estamos a su cargo), seríamos incapaces de funcionar. A modo de ejemplo y porque quede más claro, me refiero a situaciones como no llevar un monedero con dinero para lo que puedan necesitar en un momento determinado; no llevar el DNI en una salida nocturna donde tenemos que ir a la discoteca o pub y que cabe la posibilidad que nos lo piden para asegurarse que tienen la edad legal para poder acceder a este tipo de establecimiento; no tener la tarjeta sanitaria en viajes donde pueda hacer falta... No concibo el hecho de irme de viaje sin dinero, mi tarjeta de crédito, el dni, la tarjeta sanitaria... pero en su caso no es el mismo, siempre ha habido una persona que ha respondido por él ante estas situaciones, cosa que hace que las personas con diversidad funcional ni se lo plantean o tan sólo que ni conozcan la existencia de las mismas y su función en la comunidad. Aprioris como el miedo de que pierden algo, de que no sepan cómo utilizarlo, de que se lo hurtan... un listado innumerable de miedos e inseguridades actúan en detrimento de su funcionamiento normalizado. Siempre pienso... ¿qué a mí no me podrían pasar estas cosas?, ¿perder la cartera?, ¿que me roben el dinero?... y nunca nadie se ha planteado la posibilidad de eximirnos de las responsabilidades que nos corresponden a cada cual como personas adultas y autónomas.

La educación de las personas con diversidad funcional durante la etapa escolar tiene que contemplar el aprendizaje de todo aquello que lo rodea, que le permita conocer la realidad en que viven, utilizando los recursos de su comunidad, de acuerdo con la edad cronológica.
Esta habilidad persigue que el alumno, a través de todas las actividades que va realizando en el centro educativo, sea cada vez más autónomo, responsable, con capacidad de autodirección, y que le permiten desarrollarse de forma adecuada en los entornos el más normalizados posibles.
Dimensiones como el desarrollo de habilidades adaptativas son los ejes fundamentales de la intervención con nuestro alumnado donde se sienta protagonista de una acción en la cual la función de los profesionales se sumo, facilitándola y posibilitándola.
Es por eso que en la etapa de Transición a la Vida Adulta y Activa, los objetivos que perseguimos están relacionado con:
- Que sean significativos y funcionales: con significado para el alumno y de utilidad, puesto que cuántas más actividades pueda realizar una persona por sí misma, tendrá más posibilidad de participación social.
- Adecuados a la edad cronológica: haciendo compatibles las necesidades especiales con los intereses y prioridades
de la edad cronológica.
- Favorecedores de nuevos aprendizajes: cada aprendizaje no tiene que tener su finalidad en si mismo, sino que tiene que ser útil para seguir avanzando.
- Que le proporcionan mayor autonomía personal porque consiga desarrollarse de manera más independiente en el medio físico y social.
- Que favorezcan su desarrollo social y resolución de situaciones de la vida: de este modo podrá participar en un mayor número de experiencias sociales.

En las propuestas que os planteamos a continuación presentamos tareas y actividades relacionadas con esta temática con el fin de potenciar al máximo posible su autonomía en todos los aspectos, para ampliar sus conocimientos y aprender a resolver situaciones de la vida real. El punto de partida, en cualquier situación de aprendizaje en personas con diversidad funcional, es el propio alumno, y todas las dimensiones que nos confomen para desarrollarnos como personas autónomas dentro de un entorno comunitario.