Welcome back! (o l'experiència americana) EN CATALÀ

Molts s'haureu adonat de que el curs passat no hi va haver molt de moviment al blog; i aquest, de moment, tampoc... però la intenció és començar a canviar això!

La raó per la qual el blog va estar una miqueta "abandonat" és que una de les integrants d'aquest blog se'n va anar un poc lluny... i allí segueix...

Feia molts anys que tenia l'"espineta" clavada d'anar-me'n a viure a un altre pais temporalment. Un repte personal, on el meu "wanderlust" hi jugava un paper important, però també el poder explorar els propis meus propis límits. A més a més, sentia que necessitava "desconnectar" una miqueta de la feina de mestra d'educació especial que havia estat fent els últims 8 anys. Tots aquests factors van fer que fa uns anys decidira intentar participar en el programa Professors visitants en EE.UU. i Canadà (del ministeri d'educació de l'Estat espanyol) i finalment ho vaig aconseguir el curs passat.

Això va fer que haguera de deixar la meua vida temporalment per començar-ne una de nova a l'altre costat de l'Atlàntic... i, entre les coses que vaig haver de deixar, molt al meu pesar... va ser aquest blog... Tenia tanta feina als Estats Units que no podia abarcar-ho tot! Em van donar feina de mestra de segon de primària, a mi, que sempre havia estat a centres específics!! I havia de donar algunes classes en anglés! Aquest segon any, però, tinc menys feina (ja conec un poc millor els continguts, tinc els materials controlats...) i, per què amagar-ho, Laura m'ha espentat una miqueta a reprendre aquest projecte conjunt que tenim... 

Foto panoràmica de la meua classe als EE.UU.

En aquesta primera entrada volia fer una mirada ràpida a les diferències i similituds que he trobat en el sistema d'ací i i compartir algunes coses que estic aprenent a Wisconsin (EE.UU.) i que potser vos ajude o vos done idees en les vostres aules:

El sistema educatiu
La llei contempla la possibilitat d'escola pública, privada, concertada i educació a casa (actualment sobre un 3% dels xiquets del país). Ací ja tenim la primera diferència, ja que al nostre estat escolaritzar a casa és una opció alegal o il·legal (segons com s'interprete la llei). Per altra banda, l'escola concertada als Estats Units, a diferència de l'Estat Espanyol, no sol ser religiosa; són escoles fundades per mestres, pares o persones interessades en un altre tipus d'educació al que donen les escoles públiques. I, per últim, l'escola pública té moltes similituds amb la nostra: un currículum que han de seguir per llei (açò és relativament nou als Estats Units i els mestres encara estan adaptant-se a aquesta "imposició"), unes matèries similars a les nostres... Hi ha dues diferències de les quals em sembla important parlar. La primera és la forma de contractar al personal docent i no docent, que és bàsicament com l'escola privada a l'Estat Espanyol: mitjançant entrevistes amb el districte escolar (equivalent a la nostra "conselleria") i amb el director/a de l'escola. No hi ha oposicions, ni funcionaris. La segona diferència és el paper que el director/a té a l'escola. Mentre que a algunes escoles menudes a l'Estat Espanyol els directors no tenen dedicació exclusiva al càrrec i donen classe, ací el director té sempre dedicació exclusiva ja que el seu paper és ben bé el de un inspector d'educació: avalua els mestres de l'escola, pren decisions sobre el contingut o la metodologia i, fins i tot, decideix si et concedeix i com una mitja jornada o una excedència.

Exemple d'una classe "tipica": la mestra treballa lectura en un grup mentre la resta d'alumnes fan diferents activitats independentment.

L'atenció a la diversitat: integració?
Pel que fa a l'atenció a l'alumnat amb capacitats diferents, ja siga per damunt o per baix de la norma, i siga quin siga el grau d'afectació, a Wisconsin (no conec la realitat d'altres estats) s'atén als centres ordinaris. Els centres específics no existeixen al sistema públic (hi ha de privats). Aquesta forma d'atendre a la diversitat té aspectes bons (integració física, conscienciació d'adults i xiquets del centre per la diferència) i en té de no tan bons (i remarcaria especialment la manca de formació específica dels mestres per atendre algunes diversitats, especialment perquè no existeixen els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica). No obstant, el centre elabora un informe multidisciplinar amb les necessitats que té l'alumne/a, una mena d'ACIS.
Cap alumne pot "repetir" un curs: tots passen al següent curs perquè es considera que la mestra d'aula i els serveis necessaris (AL, PT, mestra d'intervenció en lectura o mestres de suport) han de donar resposta a les necessitats específiques i al nivell educatiu de cada alumne.

El control de conducta
Les escoles als USA es regeixen per un sistema de PBS (Positive Behavior Suport), el que ací diguem un programa de suport conductual positiu, però portat a l'extrem. El mestre sempre ha de valorar el que es fa bé, i obviar conductes que no són adequades (o tindre una conversa en privat amb l'alumne). Quan molts alumnes estan fent alguna cosa que no és el que el mestre espera, s'ha de buscar altres que sí estan fent el que ell espera i, en veu alta, valorar que bé ho estan fent eixos alumnes (en compte del que tradicionalment faríem de dir als alumnes que no ho estan fent "heu de fer això") per tal que els altres els imiten.  A més del reforç social a les conductes adequades, es donen tickets per conductes especialment responsables, i quan se n'acumula una quantitat x els alumnes fan una festa a l'aula (ells solen triar el tema).

Metodologia general
Un aspecte que m'ha resultat interessant ha estat com de diferent és la metodologia emprada a les classes. Abans de començar una assignatura, els alumnes han de saber quin és l'objectiu de eixe dia, què és el que s'espera que aprenguen. Les lliçons "magistrals", on els alumnes escolten al mestre, no poden durar més de 30 minuts, i es fan amb els alumnes asseguts a una estora (des d'infantil a cinquè). A més, es considera que a una bona "lliçó", els alumnes tenen la oportunitat de parlar amb un o més companys sobre el tema, i es fan "dinàmiques" i activitats col·laboratives en xicotets grups.

Tot a punt per començar la lliço.

Després de la lliçó a l'estora, els alumnes van a treballar per parelles o en grups, de vegades també individualment. Abans de preguntar un dubte a la mestra, han d'estar segurs que cap altra persona del seu grup pot ajudar-los (diguem "pregunta a 3 y a la maestra después"). Els alumnes solen tindre un xicotet horari amb les activitats que han de fer, que no són del llibre de text, ja que no en tenen. Per a algunes activitats, especialment a matemàtiques, els alumnes necessiten materials que agafen de les prestatgeries, utilitzen i tornen a guardar. Mentre fan aquestes activitats, la mestra/e atén a 4 o 5 alumnes agrupats per nivell (de lectura, matemàtiques...) a la seua taula en forma de U, per poder fer una intervenció adequada i "individualitzada". Açò és el que s'anomena el nivell 1 d'atenció a la diversitat.

Carpetes amb materials que els alumnes utilitzen durant el treball independent

Horari d'un alumne a la seua caixa de lectura

Els alumnes no fan "exàmens" després de cada unitat amb preguntes que ells han de respondre. Els exemples del seu treball independent, juntament amb el que s'observa a la taula en forma de U, és utilitzat pel mestre/a per saber si ha aconseguit l'objectiu o no.

Altre aspecte curios es que els pares o altres familiars dels alumnes poden ser voluntaris a les aules, i ajudar a la mestra/e fent diversitat de coses: des de fotocòpies o organitzar la biblioteca de l'aula, fins a llegir un conte als alumnes. Els alumnes estan molt acostumats a veure familiars a les aules.


L'entrada m'ha quedat una miqueta més llarga del que esperava... espere no haver-vos avorrit massa!
Ara ja... comencem amb les entrades en el nostre terreny: el de l'acompanyament a les persones amb diversitat funcional!

JORNADES ASPAU

El proper 9 de Maig de 2015 ASPAU celebra la 8ª Jornada de la sèrie Amics de l'Autisme, en aquesta ocasió sota el títol "Tecnologia i Aprenentatge"​.

Aquest acte tindrà lloc en el Saló d'Actes de l'Hospital Universitari i Polit​ècnic La Fe, situat en el Bulevard Sud s/n de València.

​Aquestes Jornades estan dirigides a pares i principalment a professionals de l'educació, per oferir-los formació i experiències pràctiques sobre els alumnes amb TEA. Pretén ser una eina d'ajuda, orientació i coneixement mutu​.

El próximo 9 de Mayo de 2015 ASPAU celebra la 8ª Jornada de la serie Amigos del Autismo, en esta ocasión bajo el título "Tecnología y Aprendizaje"​.

Dicho acto tendrá lugar en el Salón de Actos del Hospital Universitario y Polit

​é​

cnico La Fe, sito en el Bulevar Sur s/n de Valencia.

​Estas Jornadas están dirigidas a padres y principalmente a profesionales de la educación, para ofrecerles formación y experiencias prácticas sobre los alumnos con TEA. Pretende ser una herramienta de ayuda, orientación y conocimiento mutuo​.

​En este enlace podéis ver toda la información Jornada ASPAU​ 

SELECCIÓ DE SISTEMES ALTERNATIUS I AUGMENTATIUS DE COMUNICACIÓ EN ALUMNAT TEA

Des d'AUTISME ÀVILA s'ha editat el TEST «ComFor: Precursores de la Comunicación», el primer test especialment dissenyat per a la identificació de Sistemes Aumentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) que més s'ajusta a les necessitats concretes de cada nen i de cada adult amb autisme. Es tracta d'una prova d'avaluació vàlida i fiable creada a la Universitat de Leiden (Holanda) per Roger Verpoorten, Ilse Noens i Ina van Berckelaer-Onnes.

Desde AUTISMO ÁVILA se ha editado el TEST «ComFor: Precursores de la Comunicación», el primer test especialmente diseñado para la identificación del Sistema Aumentativo y Alternativo de Comunicación (SAAC) que más se ajusta a las necesidades concretas de cada niño y de cada adulto con autismo. Se trata de una prueba de evaluación válida y fiable creada en la Universidad de Leiden (Holanda) por Roger Verpoorten, Ilse Noens e Ina van Berckelaer-Onnes.

Manual del TEST COMFOR (Precursores de la Comunicación), de Roger Verpporten, Ilse Noens e Ina van Berckelaer-Onnes. Se trata de una prueba para la evaluación de las necesidades de sistemas aumentativos de comunicación en autismo y otras dificultades de Comunicación. Incluye 5 formularios de evaluación originales. No incluye el Maletín de Materiales de Evaluación que puede conseguirse en www.autitoys.com (Bélgica, Tel y Fax: +32-56-726601, e-mail: info@autitoys.be).

El presente instrumento de evaluación llega a nosotros como el primer test especialmente diseñado, y ahora traducido a la lengua española, para la identificación del Sistema Aumentativo y Alternativo de Comunicación (SAAC) que más se ajusta a las necesidades concretas de cada niño y de cada adulto con autismo.

Los profesionales que trabajamos y prestamos apoyo a las personas con autismo necesitamos saber lo que una persona comprende y percibe. También hemos de conocer el significado que atribuye a aquello que percibe, porque de ello dependerá el sistema de comunicación que elijamos para ella. Disponer de una prueba de evaluación válida y fiable que nos informe con precisión sobre todo lo anterior y nos indique cuál es el SAAC que debemos emplear en cada caso es una necesidad fundamental que el test ComFor cubre satisfactoriamente.

Con una presentación estructurada, instrucciones claras y un sistema de puntuación sencillo de aplicar y fácil de interpretar, es recomendable que este test se aplique a todas aquellas personas que puedan beneficiarse de un SAAC, pues la correcta elección de este será clave para su desarrollo y para el éxito de las intervenciones futuras.

Per a més informació feu clic ací

EL JUEGO EN ALUMNOS CON TEA

Per als nens i nenes amb TEA, aprendre a jugar pot resultar molt més difícil que aprendre qualsevol altra habilitat, per tots aquells aspectes que es posen en "joc" per a dur a terme aquesta activitat. 

Les alteracions qualitatives en la imaginació, en les habilitats de simbolització i/o de flexibilitat junt amb altres com la comunicació i la interacció social, formen part de les característiques definitòries de l’autisme, i són fonamentals a l'hora de desenvolupar qualsevol tipus de joc, per senzill que siga. 

A aquests aspectes cal afegir altres característiques especifiques pròpies de cada persona com poden ser: la restricció d’interessos, el gust per activitats repetitives, les autoestimulacions amb objectes o moviments, l’atenció per part dels objectes…etc. 

És per açò que el joc suposa uns dels aspectes prioritaris a abordar en qualsevol programa d’intervenció educatiu, atenent sempre a les característiques dels infants i del seu moment evolutiu o el nivell de desenvolupament. Així com també tenir sempre en compte les necessitats educatives d’aquest col·lectiu pel que respecta a aspectes d’estructuració d’espais i temps, el suport visual, la descomposició dels passos implicats en el joc (anàlisi de tasques) o el respecte en la seqüència evolutiva en el desenvolupament del joc. Aquests seran altres aspectes que afavoriran que desenvolupent de forma exitosa una sessió dedicada al joc.

Triar què habilitats específiques ensenyar dependrà del desenvolupament de cada nen/a, probablement començarem a ensenyar a explorar els materials, a entendre la causa-efecte, o a entendre l'ús funcional d'un material de joc. 

Aquest tema és molt extens i podríem dedicar moltes línies a parlar sobre aquest aspecte, si voleu aprofundir un llibre que vos pot ajudar i guiar sobre com treballar el joc en persones amb TEA es el de Anabel Cornago, "Manual de juego para niños con autismo". Vos recomanem la seua lectura.

Altra lectura que vos recomanem és un dels manuals de TASKS GALORE, aquesta vegada dedicat al joc "LET'S PLAY". És el quart en la sèrie de llibres que ens proporcionen una gran quantitat de recursos per a pares, mestres i terapeutes. En aquest, estracten aspectes com l'utilització de joguines, la gestió del temps de joc, el joc amb companys, el joc simbòlic, i moltes idees que de segur et poden servir per a aplicar a les teues intervencions.

A CONTINUACIÓ VOS DEIXEM LA VISUALITZACIÓ PER SI VOLEREU AGAFAR IDEES, QUE DE SEGUR QUE VOS PODEN AJUDAR:

Para los niños y niñas con TEA, aprender a jugar puede resultar mucho más difícil que aprender cualquier otra habilidad, por todos aquellos aspectos que se ponen en "juego" para llevar a cabo esta actividad. 
Las alteraciones cualitativas en la imaginación, en las habilidades de simbolización y/o de flexibilidad junto con otras como la comunicación y la interacción social, forman parte de las características definitorias del autismo, y son fundamentales a la hora de desarrollar cualquier tipo de juego, por sencillo que sea. 
A este aspecto hay que añadir otras características especificas propias de cada persona como pueden ser: la restricción de intereses, el gusto por actividades repetitivas, las autoestimulaciones con objetos o movimientos, la atención por parte de los objetos…etc. 
Es por eso que el juego supone unos de los aspectos prioritarios a abordar en cualquier programa de intervención educativo, atendiendo siempre a las características de los niños y de su momento evolutivo o el nivel de desarrollo. Así como también tener siempre cuento las necesidades educativas de este colectivo por el que respeta a aspectos de estructuración de espacios y tiempos, el apoyo visual, la descomposición de los pasos implicados en el juego (análisis de tareas) o el respeto en la secuencia evolutiva en el desarrollo del juego. Estos serán aspectos que favorecerán que desarrollemos de forma exitosa una sesión dedicada al juego.
Elegir que habilidades específicas enseñar dependerá del desarrollo de cada niño/a, probablemente empezaremos a enseñar a explorar los materiales, a entender la causa-efecto, o a entender el uso funcional de un material de juego. Este tema es muy extenso y podríamos dedicar muchas líneas a hablar sobre este aspecto, si queréis profundizar un libro que os puede ayudar y guiar sobre como trabajar el juego en personas con TEA se lo de Anabel Cornago, "Manual de juego para niños cono autismo". Os recomendamos su lectura.

Otra lectura que os recomendamos es uno de los manuales de TASKS GALORE, esta vez dedicado al juego "LET'S PLAY". Es el cuarto en la serie de libros que nos proporcionan una gran cantidad de recursos para padres, maestros y terapeutas. En este, se tratan aspectos como la utilización de juguetes, la gestión del tiempo de juego, el juego con compañeros, el juego simbólico, y muchas ideas que de seguro te pueden servir para aplicar a tus interveciones.

 A continuación OS DEJAMOS LA VISUALIZACIÓN POR SI QUERÉIS COGER IDEAS, QUE SEGURO QUE OS PUEDEN AYUDAR:

EL JOC A L'ESCOLA

En l’entrada anterior ja justificàvem la importància que tenia el joc en el desenvoluament infantil i la importància de contemplar la significativitat del joc per a les persones amb diversitat funcional.

El joc és un recurs que desenvolupa diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge, la socialització, les interaccións, els aspectes emocionals i altres com els següents:

- El joc és un element de motivació. Estar i jugar amb altres infants és un element de motivació per als nens i les nenes de qualsevol edat.

    - Mitjançant el joc s’incorporen a l’activitat simbòlica elements referits a la ment d’altres infants amb qui juguen o bé amb els adults.

·      - El joc ajuda a afermar les bases del procés d’adquisició lingüística.

·    - L’activitat lúdica es converteix en un àmbit que facilita l’adaptació al context i l’habilitat. En algun tipus de joc permet que els infants es relacionen amb una certa consciència de competència i amb un grau d’autoestima que repercuteix en un clima socialitzador positiu.

·       - Mitjançant el joc, s’assimilen i es comprenen els valors individualment i en grup.

·      -  L’activitat lúdica ajuda a consolidar el concepte d’amistat.  

I I quin paper juga l’escola?...

Alguns dels objectius que ens deuríem plantejar des de les institucions educatives que escolaritzen alumnat amb necessitats educatives espcials greus i permanent al voltant del joc poden estar relacionats amb aspectes com garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat amb diversitat funcional  mitjançant la provisió de possibilitats d’accés a entorns de joc i l’adaptació de jocs i joguines adequades a les seues necessitats,  per afavorir al màxim la normalització del seu desenvolupament, proporcionant  moments d’oci, entenent aquest com un àmbit fonamental per al benestar emocional atès a les possibilitats de desenvolupament de relacions, de comunicació i de participació en la vida social i comunitària que el temps lliure aporta. A més de contextualitzar el model lúdic en la intervenció educativa, emprant les potencialitats que té el joc com a recurs metodològic en el procés d’ensenyament-aprenentatge dins del marc de la nostra escola. 

Tanmateix será necessari realitzar les adaptacions pertinents en espais, temps i recursos per a que el nostre alumnat puga realitzar un ús adequat i positiu del temps lliure mitjançant el joc.

Compartir amb les famílies totes les actuacions en aquest respecte per intercanviar informació ja que les famíles són la principal font de coneixement del nostre alumnat; orientar en aquells aspectes relacionats amb les possibilitats de jocs dels seus fills/filles; que puguen col·laborar del procés per realitzar adaptacions senzilles en jocs i joguines; potenciar les relacions familia-escola, l'autoajuda i la implicació d’ambdos agents per al màxim desenvolupament del nostre alumnat.

Un altre aspecte interessant seria el de realitzar activitats en la comunitat i en entorns propers a l’alumnat, per contribuir al màxim a la visibilització i sensibilització d’aquest col·lectiu, les seues necessitats, i la integració en contextos normalitzats.

Per tant el joc es converteix en una área més de treball i intervenció per als professionals que treballem amb alumnat amb necessitats educatives especials de carácter greu i permanent. No només com a un fi en sí mateix sinó també com a mitjà per treballar altres aspectes com l’autonomia, la comunicació, l’autodeterminació, la socialització, la normalització… i tants altres aspectes tant significatius en la vida quotidiana de les persones, tinguen o no una diversitat funcional.

Tanmateix, el joc, així com les joguines, són recursos terapèutics, que es convertiran en elements imprescindibles per dur a terme els programes d'intervenció amb nens i nenes amb  trastorns en el seu desenvolupament. Un recurs didàctic motivador que permetrà aconseguir la consecució d’objectius de forma lúdica i globalitzada per la gran quantitat d’aspectes que implica el seu desenvolupament.

Però no només açò, sinó que l ’alumnat que escolartizem al nostre centre es troba en edat de jugar. Per tant, el seu programa de treball ha d’incloure en l'activitat el joc i les joguines com a element clau del procés d’ensenyament-aprenentatge: tant pel que fa als aspectes de contingut com de metodologia. Sempre tenint en compte, atès a la gran heterogeneïtat pel que fa a necessitats, característiques i edats, la exigència per la part dels porfessionals que treballem amb ells adaptar-nos a aspectes tant primordials com:

• L’edat cronològica i el nivell cognitiu.

• Grau d'autonomia motriu i funcional.

• Els interessos lúdics dels alumnes.

• Les habilitacions necessàries perquè  puguen realitzar l'activitat lúdica.

• Els objectius terapèutics globals i específics per a cada alumne/a (dificultats visuals, auditives, mobilitat, comunicació, conducta, etc.).

Açò es realitzarà a través de diferents adaptacions tant dels elements curriculars com aquells d’accés, que ens permetran una atenció més individualitzada i una resposta educativa adaptada a les seues necessitats.

Alguns aspectes que seran necessaris tenir en compte a l’hora de portar a terme aspectes realcionats amb el joc a l’escola seran:

- Dissenyar prèviament els objectius i les activitats lúdiques que es realitzaran. La intervenció no es pot fonamentar en la improvisació.

- S’ha de mirar de compaginar un temps de joc lliure, que permet l’estructuració del propi temps i comportament amb un temps d’activitats i jocs estructurats.

- Els projectes han d’estar immersos dins dels entorns propers al xiquet, de tal manera que facilitem la integració i no la segregació, tret que l’entorn d’algun alumne en qüestió siga massa desfavorable per mantenir-hi la permanència.

- És necessari proposar activitats lúdiques a l’exterior de l’espai del centre.

- Establiment com a costum realitzar assemblees després de cada sessió de joc amb la finalitat d’avaluar els jocs i activitats, conversar sobre els esdeveniments i possibles conflictes, etc., de tal manera que serveix per desenvolupar un sentit de crítica constructiva, assimilació de normes socials i de resolució de conflictes.

- Atendre al desenvolupament de certs hàbits d’autonomia personal i social com la higiene, l’ordre, el respecte als torns de joc, el respecte a les normes de cada joc i del centre, etc

- Estar preparats i disposar de prou recursos amb un enfocament educatiu per tal de solucionar possibles conflictes, comportaments passius o agressius, etc.

- Serà necessari l’observació sistemàtica de les activitats, tant per a l’avaluació i informe posterior com per a la programació de les sessions següents.

- Afavorir la incorporació progressiva de les famílies per poder completar el procés d’integració.

- La temporització de les activitats ha de ser adequada a les necessitats, clima i lloc de l’entorn del xiquet.

- Cal tenir molta cura en l’expressió tant verbal com gestual davant dels infants.

-  És important considerar la participación de tots els professionals en el desenvolupament de les activitats.

- Cal tenir en compte la valoració de les activitats dels infants de manera crítica, l’estímul de la relació de grup i el respecte a les normes marcades per ells mateixos. Han d’aprendre a actuar, a saber triar, a distribuir el seu temps fent servir els jocs i les joguines i a observar.

- Els jocs de rol poden ser molt útils ja que reprodueixen situacions d’intercanvi social que es corresponen amb els papers socials representats pels adults en la vida diària.

- Un objectiu essencial de l’atenció a la diversitat és l’atenció a la diversitat mitjançant activitats molt comunament proposades en els temes transversals:

            - Treballar amb els sentiments d’afecte i les lloances.

- Manifestar satisfacció davant de les conductes positives dels altres.

- Compartir interessos i experiències amb els alumnes sense jutjar les seues limitacions.

- Animar el pensament lliure i permetre l’expressió de les idees.

- Oferir opcions per triar les seves activitats.

- Oferir suport en la presa de decisions.

- Organitzar activitats on els alumnes puguen tenir assegurada una garantia d’èxit

- Ajudar els infants a aprendre a acceptar les conseqüències derivades de les seues conductes.

En la entrada anterior ya justificábamos la importancia que tenía el juego en el desarrollo infantil y la importancia de contemplar la significatividad del juego para las personas con diversidad funcional.
El juego es un recurso que desarrolla diferentes aspectos relacionados con el aprendizaje, la socialización, las interacciones, los aspectos emocionales y otros como los siguientes:
 - El juego es un elemento de motivación. Estar y jugar con otros niños es un elemento de motivación para los niños y las niñas de cualquier edad.
- Mediante el juego se incorporan a la actividad simbólica elementos referidos a la mente otros niños con quienes juegan o bien con los adultos.
 - El juego ayuda a afianzar las bases del proceso de adquisición lingüística.
- La actividad lúdica se convierte en un ámbito que facilita la adaptación al contexto y la habilidad. En algún tipo de juego permite que los niños se relacionan con una cierta conciencia de competencia y con un grado de autoestima que repercute en un clima socializador positivo.
- Mediante el juego, se asimilan y se comprenden los valores individualmente y en grupo.
- La actividad lúdica ayuda a consolidar el concepto de amistad.

Y qué papel juega la escuela?...

Algunos de los objetivos que deben de seguir las instituciones educativas que escolarizan alumnado con necesidades educativas especialse graves y permanente alrededor del juego pueden estar relacionados con aspectos como garantizar la igualdad de oportunidades del alumnado con diversidad funcional mediante la provisión de posibilidades de acceso a entornos de juego y la adaptación de juegos y juguetes adecuados a sus necesidades, para favorecer al máximo la normalización de su desarrollo, proporcionando momentos de ocio, entendiendo este como un ámbito fundamental para el bienestar emocional atendido a las posibilidades de desarrollo de relaciones, de comunicación y de participación en la vida social y comunitaria que el tiempo libre aporta. Además de contextualizar el modelo lúdico en la intervención educativa, empleando las potencialidades que tiene el juego como recurso metodológico en el proceso de enseñanza-aprendizaje dentro del marco de nuestra escuela.
Aun así será necesario realizar las adaptaciones pertinentes en espacios, tiempos y recursos para que nuestro alumnado pueda realizar un uso adecuado y positivo del tiempo libre mediante el juego.
Compartir con las familias todas las actuaciones en este respeto para intercambiar información puesto que las *famíles son la principal fuente de conocimiento de nuestro alumnado; orientar en aquellos aspectos relacionados con las posibilidades de juegos de sus hijos/hijas; que puedan colaborar del proceso para realizar adaptaciones sencillas en juegos y juguetes; potenciar las relaciones familia-escuela, la autoayuda y la implicación de ambos agentes para el máximo desarrollo de nuestro alumnado.
Otro aspecto interesante sería el de realizar actividades en la comunidad y en entornos cercanos al alumnado, para contribuir al máximo a la visibilitzación y sensibilización de este colectivo, sus necesidades, y la integración en contextos normalizados.

Por lo tanto el juego se convierte en una área más de trabajo e intervención para los profesionales que trabajamos con alumnado con necesidades educativas especiales de carácter grave y permanente. No sólo como un fin en sí mismo sino también como medio para trabajar otros aspectos como la autonomía, la comunicación, la autodeterminación, la socialización, la normalización… y tantos otros aspectos tanto significativos en la vida cotidiana de las personas, tengan o no una diversidad funcional.
Aun así, el juego, así como los juguetes, son recursos terapéuticos, que se convertirán en elementos imprescindibles para llevar a cabo los programas de intervención con niños y niñas con trastornos en su desarrollo. Un recurso didáctico motivador que permitirá conseguir la consecución de objetivos de forma lúdica y globalizada por la gran cantidad de aspectos que implica su desarrollo.
Pero no sólo esto, sino que l ’alumnado que escolarizamos en nuestro centro se encuentra en edad de jugar. Por lo tanto, su programa de trabajo tiene que incluir en la actividad el juego y los juguetes como elemento clave del proceso de enseñanza-aprendizaje: tanto en cuanto a los aspectos de contenido como de metodología. Siempre teniendo en cuenta, atendido a la gran heterogeneidad en cuanto a necesidades, características y edades, la exigencia por la parte de los profesionales que trabajamos con ellos adaptarnos a aspectos tanto primordiales cómo:

• La edad cronológica y el nivel cognitivo.
• Grado de autonomía motriz y funcional.
• Los intereses lúdicos de los alumnos.
• Las habilitaciones necesarias porque puedan realizar la actividad lúdica.
• Los objetivos terapéuticos globales y específicos para cada alumno/a (dificultades visuales, auditivas, movilidad, comunicación, conducta, etc.).

Esto se realizará a través de diferentes adaptaciones tanto de los elementos curriculares como aquellos de acceso, que nos permitirán una atención más individualizada y una respuesta educativa adaptada a sus necesidades.

Algunos aspectos que serán necesarios tener en cuenta a la hora de llevar a cabo aspectos relacionados con el juego en la escuela serán:

- Diseñar previamente los objetivos y las actividades lúdicas que se realizarán. La intervención no se puede fundamentar en la improvisación.
- Se tiene que mirar de compaginar un tiempo de juego libre, que permite la estructuración del propio tiempo y comportamiento con un tiempo de actividades y juegos estructurados.
- Los proyectos tienen que estar inmersos dentro de los entornos cercanos al niño, de tal manera que facilitamos la integración y no la segregación, salvo que la en torno a algún alumno en cuestión sea demasiado desfavorable para mantener la permanencia.
- Es necesario proponer actividades lúdicas al exterior del espacio del centro.
- Establecimiento como costumbre realizar asambleas después de cada sesión de juego con el fin de evaluar los juegos y actividades, conversar sobre los acontecimientos y posibles conflictos, etc., de tal manera que sirve para desarrollar un sentido de crítica constructiva, asimilación de normas sociales y de resolución de conflictos.
- Atender al desarrollo de ciertos hábitos de autonomía personal y social como la higiene, la orden, el respecto a los turnos de juego, el respecto a las normas de cada juego y del centro, etc
- Estar preparados y disponer de suficientes recursos con un enfoque educativo para solucionar posibles conflictos, comportamientos pasivos o agresivos, etc.
- Será necesario la observación sistemática de las actividades, tanto para la evaluación e informe posterior como para la programación de las sesiones siguientes.
- Favorecer la incorporación progresiva de las familias para poder completar el proceso de integración.
- La temporización de las actividades tiene que ser adecuada a las necesidades, clima y lugar del en torno al niño.
- Hay que tener mucha cura en la expresión tanto verbal como gestual ante los niños.
- Es importante considerar la participación de todos los profesionales en el desarrollo de las actividades.
- Hay que tener en cuenta la valoración de las actividades de los niños de manera crítica, el estímulo de la relación de grupo y el respecto a las normas marcadas por ellos mismos. Tienen que aprender a actuar, a saber elegir, a distribuir su tiempo usando los juegos y los juguetes y a observar.
- Los juegos de rol pueden ser muy útiles puesto que reproducen situaciones de intercambio social que se corresponden con los papeles sociales representados por los adultos en la vida diaria.
- Un objetivo esencial de la atención a la diversidad es la atención a la diversidad mediante actividades muy comúnmente propuestas en los temas transversales:

                           - Trabajar con los sentimientos de afecto y las alabanzas.

                           - Manifestar satisfacción ante las conductas positivas de los otros.

                  - Compartir intereses y experiencias con los alumnos sin juzgar sus limitaciones.

                         - Animar el pensamiento libre y permitir la expresión de las ideas.

                          - Ofrecer opciones para elegir sus actividades.

                         - Ofrecer apoyo en la toma de decisiones.

                 - Organizar actividades donde los alumnos puedan tener asegurada una garantía de éxito

                         - Ayudar los niños a aprender a aceptar las consecuencias derivadas de sus conductas.