què passaria si tractarem els adults com als xiquets?
un vídeo irònic, divertit i, malauradament, real.
un vídeo irònic, divertit i, malauradament, real.
qué pasaria si tratáramos a los adultos como niños?
L'educació com una eina d'ensenyament de la submissió dels xiquets, el
mètode estivill (o déjalo llorar hasta que se duerma), la mediació de
l'adult en els conflictes dels xiquets, el fet de no deixar expressar
els sentiments... molt que reflexionar.
I què passaria si tractarem els xiquets com adults? és capaç un xiquet
d'assumir responsabilitats? és capaç d'entendre els límits sense amenaces? és
necessari parlar als xiquets com si no entengueren
res del que passa al seu voltant i com si no foren capaços de tindre una
conversa (bidireccional, s'entén) (mira-looooo queeee guapooo t'ha
posat la mamiiiiii!! pesic a la galta inclós)? són els xiquets incapaços
de certes coses o els fem incapaços? s'aprén
vivint, o per a això està l'educació, per a que no es visca?
l'aprenentatge sense errades és efectiu quan s'està aprenent a viure?
La educación como una herramienta de enseñanza de la sumisión de los
niños, el método Estivill (o déjalo llorar hasta que se duerma),
la mediación del adulto en los conflictos de los niños, el hecho de no
dejar expresar los sentimientos... mucho que reflexionar.
¿Y que
pasaría si tratáramos a los niños como adultos? ¿es capaz un niño de
asumir
responsabilidades? ¿es capaz de entender los límites sin amenazas? ¿es
necesario hablar a los niños como si no entendieran nada de lo que pasa a
su alrededor y como si no fueran capaces de tener una conversación
(bidireccional, se entiende) (miralooooo que guapooo te ha puesto
la mamiiiiii!! pellizco en la mejilla incluído)? ¿son los niños
incapaces
de ciertas cosas o los hacemos incapaces? ¿se aprende viviendo, o para
eso está la educación, para que no se viva? ¿el aprendizaje sin
errores es efectivo cuando se está aprendiendo a vivir?
Ho vaig veure en directe i ja em va fer pensar, Quanta raó!
ResponEliminaEndavant amb la feina. Felicitacions !
Moltes gràcies anònim!
ResponEliminacosta molt deixar de tractar els xiquets d'una forma que tenim assumida com a "normal", i que no ho és. Però amb aquestes xicotetes iniciatives, que conviden a la reflexió des d'un punt de vista divertit, podem anar fent camí!
I tant! a mi també em sembla que l'humor és molt important per canviar perspectives, ajuda a treure ferro a les coses i ens ajuda a canviar "sense que faci mal!...je je Boníssim el video i la reflexió!
ResponEliminaHola Anna! un plaer tenir-te per ací! últimament hem utilitzat molts articles teus (i de Carlos, Bárbara i Fröhlich) per fer un grup de treball que prompte publicarem ací, a veure què et sembla, que som noves en açò de l'estimulació bassal però tenim moltes ganes d'aprendre!
ResponEliminaMe'n alegro que us agradi la Basal! :) Cal gent implicada!
EliminaEstaré al cas del vostre grup de treball!
pense que ser adult també pot ser una convenció (o conveniència) social marcada per l'edat o pels requeriments de cada societat en cada moment de la vida d'una persona, com pot ser la de ser xiquet, o jove, o adolescent. I si, salvant totes les distàncies, en les preguntes que ens féu canviàrem el terme "adulterar" pel de madurar, o persona adulta pel de persona en procés de maduració?
ResponEliminahttp://laberinto.uma.es/index.php?option=com_content&view=article&id=481:como-educar-en-responsabilidad&catid=115:especial-de-educacion&Itemid=54
gràcies
I no parlem ja de quan es tracta com a xiquets a adolescents o persones adultes amb dicapacitat... Molts i moltes professionals de centres d'educació especial pequen d'açò.
ResponEliminahola anònim -o no tant ;)! sí, és cert que ser adult també té unes implicacions per se, que no són més que convencions socials no casuals. I és que els adults hem de ser responsables, madurs, constants... en el mateix grau que els xiquets han de ser irresponsables, immadurs, egocèntrics... Cadascú juga un paper determinat, i no ens n'hem d'eixir, hem de complir el paper que ens marquen...
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, fa que li peguen "una volteta més" a aquest tema!
Hola Vicent! efectivament, les persones amb diversitat funcional són els "eterns xiquets", tinguen l'edat que tinguen. És greu que això passe amb la família de cada persona, però que passe amb els professionals, que se'ls pressuposa reflexió i anàlisi, és inadmissible.
ResponEliminaNi tan sols se'ls apliquen els rols i convencions socials d'adult(com deia l'anònim d'abans), només els dels xiquets (entés com dona a entendre el vídeo: no eres capaç de prendre decissions, necessites mediació per a tot, no saps fer res sol...).
Els professionals necessitem un pla anti-infantilització a les escoles!